“EN TEMPS DIFÍCILS ÉS QUAN MÉS HEM DE BUSCAR LA FELICITAT EN LES PETITES COSES”
Equip del Servei d’Atenció a Famílies d’Aprenem
Des del Servei d’Atenció a Famílies Especialitzat en autisme de l’entitat ens expliquen com ha estat el canvi i l’adaptació dels serveis i recursos que s’ofereixen des del servei des de l’inici de la pandèmia.
Mesos després de l’inici de la pandèmia, des del Servei d’Atenció a Famílies Especialitzat en TEA (en endavant SAFE) volem compartir i analitzar amb perspectiva com ha estat aquest procés d’adaptació a la nova realitat i com l’acompanyament emocional a les famílies s’ha convertit en un repte des de la distància.
Incertesa, por, inestabilitat, inseguretat, dubtes, inquietud, aquests són alguns dels sentiments que hem tingut al llarg d’aquest temps des que es va decretar l’Estat d’alarma el passat 14 de març del 2020 a causa de la COVID-19.
Tots estaríem d’acord en afirmar que el coronavirus i les mesures necessàries per disminuir i evitar la seva propagació van suposar i suposen un canvi brusc en la vida quotidiana de tothom, adults, joves i infants, ja que aquesta es compon d’activitats, hàbits, costums, rutines… una infinitat de petits detalls que se’ns tornen naturals fins al punt que s’automatitzen i es tornen invisibles . Però quan per alguna raó, com és el cas de la pandèmia que estem vivint, interromp la vida quotidiana, constatem fins a quin punt necessitem els nostres costums i com són d’importants per a la nostra contenció emocional, ja que sense ells, podem arribar a tenir la sensació de pèrdua i de caos.
Totes les famílies, i especialment, les famílies amb un membre amb autisme han passat per diverses etapes al llarg d’aquests mesos, les reclamacions per defensar les especificitats de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, els conflictes d’interessos entre els membres de la família durant el confinament, el desordre en les activitats i rutines de la dinàmica familiar, la sobrecàrrega d’obligacions personals, familiars i laborals, en definitiva, ha estat un gran esforç afrontar aquesta situació.
Aquests canvis també han suposat un replantejament i una adaptació del nostre servei d’atenció a famílies de l’entitat, el qual estava enfocat a l’acompanyament emocional i benestar de les famílies a través d’activitats presencials, com els caps de setmana en família, sortides lúdiques, esdeveniments…espais per compartir en família.
L’inici no va ser fàcil, també va suposar per a nosaltres un canvi a l’hora de situar-nos i comprendre el que estava passant, i començar a ser conscients que moltes de les activitats presencials i acompanyament s’haurien de readaptar. La situació requeria innovar i crear serveis adaptats per seguir donant el nostre suport, i per aquest motiu, es van organitzar de manera periòdica trobades telemàtiques entre famílies durant el confinament amb l’objectiu de compartir, escoltar i sentir-nos acompanyats.
Aquestes trobades van constatar més que mai, que a cada casa i família hi ha la seva manera pròpia i única d’afrontament, que cada família té els seus punts forts i els seus recursos, les seves alegries compartides i coses de les quals sentir-se orgullosa. Ara bé, també convergeixen els punts febles, les zones difícils, de conflicte i les dificultats amb les quals cadascuna càrrega. I per això, el nostre repte no era buscar la mateixa recepta per a totes les famílies, sinó trobar la millor forma d’acompanyar a cadascuna d’elles per tal que les famílies ens sentissin que estàvem al seu costat i poguessin transitar amb nosaltres per aquesta experiència que ens ha tocat viure.
A mesura que passa el temps, també està suposant un aprenentatge conviure amb aquesta situació per a tots/es i per aquests motius, necessitem donar pas a la paciència, a la comprensió i a l’alegria compartida. Per a nosaltres, com a professionals, el nostre suport, més que mai, s’ha de basar en l’empatia i la comprensió i substituir una abraçada per un silenci o una paraula de complicitat.
Després d’un temps d’adaptació, l’acompanyament i el suport a distància és ja una dinàmica normalitzada en el nostre dia a dia, i malauradament, sembla que ve per quedar-se durant un temps. Encara així, des del SAFE intentem que la distància física no sigui un impediment per dur a terme la realització dels nostres serveis: Trobades telemàtiques, Càpsules informatives, Escoles de famílies, informació i orientació, i sobretot, seguir amb el suport i acompanyament dels Grups d’Ajuda Mútua.
Desitgem de cara un futur pròxim recuperar certa normalitat per tal de seguir organitzant activitats presencials en família i conviure conjuntament experiències i vivències que donen sentit a l’Associació.
L’esforç i l’empenta que han demostrat les famílies amb un membre amb autisme per seguir endavant ha sigut un exemple que ens han donat forces per seguir acompanyant i donant suport i fer-nos veure que en les situacions més difícils és possible veure la felicitat en les petites coses.