Avui entrevistem a la Martina Homedes la presidenta d’Aprenem des del mes de març.
Primer, ens agradaria conèixer-te una mica millor.
1. Com et definiries?
Com a bona Tauro sóc tossuda i amb caràcter però també riallera, alegre i pacient.
2. Quina és la teva frase/lema?
Somriu a la vida, només n’hi ha una! L’altre dia llegia una entrevista a La Contra de La Vanguardia a un noi que no tenia encara els 30 anys i que anava en cadira de rodes. En un moment de l’entrevista deixa anar una de les frases que més m’ha ressonat en els últims temps i amb la que m’identifico plenament “Millor que guanyar el joc de la vida és… Jugar una partida bonica”! Doncs d’això es tracta la vida, al meu entendre, de viure el dia a dia tal com ve, millor o pitjor, però viure’l!
Centrant-nos en Aprenem.
3. Per què vas decidir formar part de la junta d’Aprenem i, concretament, com a presidenta?
Vaig entrar a la Junta fa uns 4 anys, en un moment de canvi a nivell personal important. Sentia que, en certa manera, necessitava aportar alguna cosa, que li devia al meu fill. M’ho van proposar i no m’ho vaig pensar. La presidència és un repte més a nivell personal, es va donar la circumstància que l’Emma volia donar pas a algú altre i, després de valorar-ho, vaig acceptar. Des d’aquí agrair a l’Emma tota la seva implicació i dedicació a Aprenem com a Presidenta en aquests últims anys i també a la resta dels membres de la junta. Renuncies al teu temps personal en favor d’un bé comú, per amor, respecte i admiració al teu fill/a. Crec que és qüestió d’etapes vitals i ara toca això i jo agraïda de poder aportar el meu granet de sorra.
4. Què destacaries d’Aprenem aquests darrers mesos?
Doncs que d’uns mesos ençà estem en una etapa de creixement important com a Associació, tant en nombre de socis, com en àmbit d’actuació. És una dada important i significativa: per una banda posa en evidència la creixent incidència del Trastorn i per altra que som una Associació referent en l’abordatge de l’Autisme. Hem de continuar treballant per fer sentir la nostra veu.
5. Destaca un dels projectes de l’entitat que més et criden l’atenció? Per què?
Hi ha molts projectes interessants però un que m’agrada especialment és el TEA Time. Em sembla interessant per diversos motius: primer perquè és una iniciativa de diferents mares de l’Associació. Segon perquè, principalment, dóna sortida a un moment complicat. El suport i acompanyament en els primers moments després del diagnòstic és importantíssim i que aquest acompanyament vingui de persones, pares/mares, que han passat pel mateix que tu però que ja estan en una altra etapa és d’un gran valor. T’entenen, han passat per això i no et sents jutjat… Crec que és un projecte molt enriquidor per ambdues parts.
6. Què els hi diries a la ciutadania perquè es facin voluntaris de l’associació i participin donant suport a les diverses activitats que organitzem a Aprenem (tallers iniciació esportiva, de música, Correblau …)? Quines implicacions comporta?
Com a ciutadans/es som responsables de cert retorn a la societat. Ser voluntari/a és transformador, no només a nivell personal, sinó a nivell col·lectiu. El voluntariat, en l’àmbit de l’autisme, acostuma a ser un revulsiu sobretot per aquelles persones poc familiaritzades amb el Trastorn pel simple fet de la quantitat de mites que el rodegen. En certa manera, els trenques els esquemes i descobreixen què, o més aviat, qui “s’amaga” darrere d’aquests falsos mites: persones carinyoses, properes, sensibles, amb somnis, etc. És un autèntic descobriment! Ser voluntari implica responsabilitat, compromís, tenir una actitud positiva, compromesa i oberta. I a més a més, en el cas dels nostres fills, és important tenir coneixement bàsic del Trastorn o estar disposat a rebre formació en aquest sentit donada l’especificat de l’autisme. És un trastorn complex que requereix cert coneixement.
7. Una de les activitats de sensibilització que té més ressò és la Festa Connecta’t al Blau amb motiu del dia mundial de l’autisme durant el mes d’abril, com la valores?
Em sembla una gran oportunitat per sensibilitzar a la societat sobre les necessitats de les persones amb autisme i les seves famílies, per reivindicar drets, per compartir amb família, amics i amigues i resta de la ciutadania. En definitiva, és una festa de tothom i per tothom on el més important és gaudir, compartir i trencar mites sobre l’autisme. Des d’aquí agrair als col·laboradors, espais de la Festa i voluntaris/es que any rere any col·laboren amb nosaltres i s’impliquen al màxim perquè tots/es puguem gaudir d’aquesta jornada festiva.
Abans d’acabar.
8. Què li diries a una família a la qual li acaben de diagnosticar-li TEA al seu fill/a?
Que pregunti, que busqui suport, que es permeti passar el dol. Crec que és un fet mot important, poder passar el dol, assumir el diagnòstic i poder començar a posar fil a l’agulla. El diagnòstic és un xoc, un tsunami emocional, però un cop passada aquesta fase les coses comencen a prendre sentit de nou, o un nou sentit. Tinc un fill amb autisme i sí, és evidentment complex, però també tinc una vida plena i sóc feliç. Tinc la immensa sort de poder créixer amb ell, d’aprendre d’ell i d’ensenyar-li, de riure i plorar amb ell i per ell, de veure’l feliç.
9. T’agradaria comentar algun altre aspecte?
Que evidentment no es pot negar que hem avançat però continuarem lluitant, amb fermesa, per una societat en la qual els drets dels nostres fills i filles siguin garantits de manera efectiva i per la inclusió en els diferents àmbits. Crec veritablement que una altra societat, millor, més inclusiva, és possible, però és feina de tots!
Moltes gràcies per dedicar-nos part del teu temps.