Els reptes pendents de la inclusió educativa a Catalunya

 

ELS REPTES PENDENTS DE LA INCLUSIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA

 

Tres anys després de la publicació del decret 150/2017 de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu, podem afirmar que malgrat que l’educació inclusiva avança a Catalunya, no ho fa ni a la velocitat adient ni amb els recursos necessaris.

Segons la Confederación Autismo España (CAE), durant els 7 últims anys els/les alumnes amb trastorn generalitzat del desenvolupament (actualment trastorn de l’espectre autista) han augmentat de 19.023 durant el curs 2011-12 a 49.426 el curs 2018-2019, el que suposa un increment de 30.403 alumnes (160%).

Aquesta situació es veu agreujada, segons l’informe elaborat per la CAE, perquè el sistema educatiu no garanteix en tots els casos els ajustos raonables necessaris i els suports requerits per donar resposta a les diverses necessitats que presenten tots els/les alumnes/as amb autisme i tampoc tenen en compte els principis d’accessibilitat i disseny universal en l’atenció educativa a l’alumnat amb discapacitat.

Des de fa uns anys, amb la finalitat de garantir els drets dels alumnes amb necessitats educatives especials, Aprenem forma part de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva que recentment ha fet públic un “decàleg d’accions urgents per redreçar el rumb cap a l’escola inclusiva” ( http://bit.ly/3pKyvLZ )

Avui, Dia Internacional de l’Educació, a més de recordar aquest decàleg, volem aprofitar per donar a conèixer la realitat de les nostres famílies sòcies.

Pensem que les SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva) haurien de ser un recurs adaptat a les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre. Actualment una SIEI a educació secundària està formada per 1,5 orientadors/es que fan una jornada lectiva de 24h/setmana i un/a educador/a que en fa 30h/setmana. En el cas de l’educació primària està dotada d’un/a mestre d’educació especial i d’un/a educador/a. Per altra banda, aquest personal ha d’atendre a un màxim de 10 alumnes. Si les necessitats de suport d’aquest alumnat són baixes, la dotació és suficient. Però en el cas de tractar-se d’alumnat amb altes necessitats de suport, que en alguns casos pot necessitar suport totes les hores de la jornada lectiva o la majoria, la dotació és insuficient. Una de les demandes que fem des de l’associació Aprenem és que les SIEI estiguin dotades dels recursos suficients per atendre amb garanties l’alumnat que ha de rebre aquest suport intensiu per a la seva inclusió.

Una altra mostra de que l’educació inclusiva és deficient la trobem en els casos que hi ha escolarització compartida, és a dir, quan un/a alumne/a realitza una part de la seva escolarització en una escola ordinària i l’altra part en una escola d’educació especial. En aquests casos, l’alumnat perd el dret de rebre suport a l’escola ordinària. Per posar un cas d’exemple, imaginem un/a alumne/a que assisteix dos dies a una escola ordinària i 3 dies a una escola d’educació especial. Doncs bé: els dos dies que està a l’escola ordinària no rep cap mena de suport intensiu a l’educació inclusiva. Això provoca una mala atenció a aquest alumnat i a la resta d’alumnat de l’aula.

Els espais no lectius com els patis de menjador i el menjador encara no estan resolts ni s’hi dediquen prou recursos. Aquests espais, si no estan ben pensats i dotats de recursos, poden tenir com a conseqüència moments de patiment, desregulació i assetjament. Per altra banda, amb una bona estructura i amb personal format poden convertir-se en espais lúdics que ofereixin oportunitats de relacions socials i d’aprenentatges significatius.

Una altre exemple de que encara hi ha molt a fer, és la situació actual de la pandèmia. La necessitat de reestructuració de les escoles no ha anat acompanyada d’un augment de recursos per atendre l’educació inclusiva com caldria. En alguns casos, el personal de la SIEI ha esdevingut tutor de grup i ha deixat d’atendre a alumnat amb necessitat especials. En altres casos els/les alumnes han hagut de reduir la seva jornada lectiva per manca d’una atenció suficient.

Finalment, no volem oblidar les dades que indiquen que la matriculació d’alumnat en centres d’educació especial ha arribat al record històric 7.456 alumnes. Un motiu que provoca aquest fet és que, en molts casos, l’atenció a l’alumnat amb necessitat de suport educatiu intensiu és millor en aquests centres que en els centres ordinaris, tant en els aspectes acadèmics com en el de les relacions socials. Un altre motiu que ho determina és que l’alumnat de SIEI que finalitza l’etapa d’educació secundària es troba amb un abisme en no tenir suficients itineraris per continuar la seva educació amb el suport necessari.

Des de l’associació Aprenem per a la inclusió de persones amb autisme seguim treballant per aconseguir la millora i la qualitat de l’educació inclusiva.

Desplaça cap amunt