AVUI CONVERSEM AMB L’ORIOL MARTÍNEZ
Ja ha passat un temps des que es va decretar l’Estat de l’Alarma per l’emergència sanitària de la COVID-19, al llarg d’aquest temps, tots nosaltres ens hem anat adaptant a les mesures establertes i aprenent a conviure amb aquesta nova realitat. Molts infants i joves amb autisme i les seves famílies han hagut de fer un important procés d’adaptació a la nova rutina.
Avui conversem amb l’Oriol, un jove de 16 anys amb autisme, que ens ha respost obertament a com ha viscut el confinament i com veu el futur un cop passi aquesta situació d’emergència. L’Oriol realitza un cop a la setmana el Taller d’Habilitats Socials d’Aprenem.
Oriol Martínez
Explica’ns una mica com ets, com et definiries?
Bona tarda, em dic Oriol. Tinc cabell negre, ulls verds i bigoti a la cara. Sóc primet.
M’agrada molt la història, però aquest no és l’únic tema que m’agrada, perquè també m’agrada la història de l’art, parlar molt i explicar moltes coses, llegir llibres, escriure un diari personal i els apunts de les visites guiades, dibuixar, aprendre llengües, jugar a escacs, l’ornitologia (observació d’ocells), les ciències naturals i socials, alguns videojocs, veure pelis que no siguin ni de terror ni thriller, visitar museus, ruïnes, jaciments, anar a visites guiades, fer fotos i vídeos amb la meva càmera CANON_Powershot, fer pessebre, modelisme i maquetes, veure la tele i escriure un diari personal cada dia des del 2013. També m’agrada la maçoneria, el misteri; no segueixo tant aquest tema per no entrar en mentides, però aquests llibres els miro de tant en tant i ara, de dilluns a divendres, al DMAX, veig “Expedición al pasado”, un programa que m’agrada i que tracta d’un arqueòleg i aventurer de nom Josh Gates que investiga els diferents misteris i llegendes de l’història de la humanitat), les diferents religions i creences des de les primeres civilitzacions fins avui dia; i la música de quasi totes les èpoques, menys la d’avui dia que no la segueixo tant. Tot i que “Astronomia” de Vicetone & Tony Igy, que si és d’avui dia, em crida l’atenció perquè va sortir a l’Està Passant diferents vegades dins d’acudits del Jair Domínguez i el Toni Soler. Parlant d’acudits, també m’agrada fer acudits, però són molt dolents.
També m’agraden algunes olors, com per exemple, la dels boscos, la del mar, la dels aiguamolls i les muntanyes, la de la pluja, la de l’encens, la de la molsa i el suro dels pessebres i la del meu desodorant.
No m’agrada tenir malsons, posar-me nerviós (en algunes situacions, en altres les classifico com ni sí ni no) i donar-li voltes a les coses que em posen nerviós. Tampoc m’agraden les ‘pelis’ de terror i thriller, perquè pateixo molt, em fa pujar el sucre i puc tenir malsons i/o terrors nocturns a la nit, que tampoc m’agrada.
Em fan por les aranyes i les serps.
Oriol, com era el teu dia a dia abans que decretessin estat d’alarma i haguéssim de fer el confinament?
Feia 1r d’IFE a l’Institut Llobregat (L’Hospitalet de Llobregat). Aquest IFE està dedicat al comerç, vendes i atenció al públic.
M’agrada molt.
Cada dia anava a peu a l’Institut Llobregat, perquè ho tenia molt a prop de casa. Més o menys trigava 5 minuts d’anada i 5 de tornada.
El dilluns a la tarda, anava al Centre Arbeit presencialment i allà li explicava coses a la meva psicòloga i parlava amb ella.
Després tenia l’anglès, a ARB Serveis educatius, a prop de casa.
Els dimecres a la tarda, tenia el taller d’habilitats socials al local d’Aprenem del C/Doctor Trueta del Poblenou barceloní.
Els divendres a la tarda, a ARB Serveis educatius, tenia un taller lúdic i educatiu de speaking d’anglès. I pocs segons després, una sessió de reforç, perquè tots els dimecres tenia una sessió d’anglès però com que tenia l’Aprenem, el professor d’anglès m’explicava tot el que es feia els dimecres.
Els caps de setmana, sovint hi anava amb els meus pares a molts museus, jaciments arqueològics, ruïnes, activitats culturals, centres culturals, exposicions temporals, aiguamolls (aquest últim, per veure molts ocells, com per exemple, el Podiceps cristatus o cabuçó emplomallat, l’anas platyrrinchos o ànec collverd,…) i indrets històrics i/o naturals.
Com et vas sentir quan et vas assabentar que ens havíem de quedar a casa?
Per una part em va espantar i entristir, perquè a partir d’aquell moment trobava a faltar els museus, l’Institut Llobregat, Bellcaire d’Empordà i les sortides del cap de setmana.
Després em vaig adonar del bon profit cultural que li podia treure al confinament accedint a internet, i va ser des de la tarda del dijous 12/3/20 en endavant, que estic molt entretingut gràcies a les propostes culturals virtuals, i ara, perquè des de finals d’abril passejo i des de finals de maig, ja puc sortir de L’Hospitalet (fer passejos per Barcelona, Esplugues, El Prat, Molins de Rei) i des que ha començat el juny ja puc anar a molts museus.
Creus que el confinament ha canviat molt el teu dia a dia?
Sí. Ho estic portant molt bé i estic molt entretingut i distret.
Al principi del confinament el meu sucre normalment pujava, però a partir de què vaig sortir a passejar, normalment baixava. És que tinc Diabetis Mellitus tipus 1.
Com que ara estic malalt i em fa mal de panxa, em costa dormir i des de la nit he vomitat 2 vegades, em puja el sucre.
De mica en mica, m’he anat relaxant molt, fins a arribar a un punt d’aprendre a acostumar-se a aquesta nova realitat, tot i que segueixo trobant a faltar Bellcaire i l’Institut Llobregat. Però crec que l’important és relaxar-se i sentir-se bé com em sento jo ara mateix.
A estones he seguit llegint el llibre “2010: odisea en el espacio” d’Arthur C. Clarke, que ho vaig agafar de la biblioteca, perquè em va agradar molt “2001: Una odisea en el espacio”. També he vist les ‘pelis’ d’aquests dos llibres i m’han agradat molt. La 2001, dirigida per Stanley Kubrick, la vaig veure 2 vegades abans del confinament i la 2010 (l’única seqüela cinematogràfica que conec de 2001), de moment una vegada durant el confinament.
Altres llibres que també miro a estones i que també estan agafats de la biblioteca en préstec, són “El Corán”, “El cristianisme a Empúries”, “La matemàtica de la història” de l’Alexandre Deulofeu, “Odisses” (el llibre d’aquesta sèrie de documentals de TV3), “Aperturas de ajedrez” del GM Miguel Illescas i altres, “El gran libro del ajedrez” i una guia de la Sagrada Família.
També miro la tele: molts documentals al DMAX; el Polònia, l’Està Passant, el Tot es Mou i el Telenotícies, a TV3; i a vegades veig la tele amb el meu pare i ell fa zàping i canvia de canals per veure que fan. I a vegades ho faig jo també.
Com t’has adaptat aquests canvis?
Participant en moltes propostes culturals virtuals i fent la feina que em demanava l’Institut, l’anglès i fent videoconferències amb els meus companys de classe, amb la professora de Speaking i amb els meus companys d’Aprenem.
A partir de finals d’abril, vaig voler sortir al carrer, i a partir de finals de maig, sortir de L’Hospitalet, i des que ha començat juny, han obert molts museus.
Si haguessis de definir alguna cosa positiva i negativa del confinament, quina o quines serien?
Una cosa positiva del confinament és que tots hem estat tancats a casa i gràcies a això la malaltia de la COVID-19 no ha afectat massa gent (vull dir: ha afectat molta gent però menys que si tota la gent hagués sortit al carrer i la vella normalitat hauria seguit).
Una altra cosa positiva, són els milers de propostes culturals, per no avorrir-se i aprendre moltes coses.
Una cosa que veig negativa és la mala organització d’alguns governs durant el confinament, com per exemple, Espanya, que des que ha començat el confinament no deixa sortir a la gent a la seva segona residencia dins d’una altra província. I jo crec que anar a la teva segona residencia per veure als veïns i mirar com estan les plantes del jardí i regar-les no està malament.
En relació amb la cosa positiva, vas amb la teva família en cotxe i és com si estiguessis a casa perquè vas a la teva segona residencia.
Durant el confinament, has seguit fent el Taller d’habilitats Socials d’Aprenem de manera telemàtica, t’ha ajudat seguir en contacte amb els companys del Taller i de l’institut?
Sí
Com t’imagines la tornada del curs que ve? creus que canviaran moltes coses en la nostre vida?
Crec que serà una tornada normal, tot i que molts alumnes i professors, es diran “com has crescut!”, i hi haurà una mica de dia especial, perquè serà el primer dia després de molt de temps, que es veuran les cares entre si.
Penses que et costarà adaptar-te de nou a les rutines que duies abans del confinament?
No ho sé encara.