Il·lustracions realitzades per Joana López Viu, la germana gran dels tres germans.
El passat 12 de març, va ser l’inici d’un canvi per a tots nosaltres a molts nivells, canvis en l’estructura i conciliació familiar, incerteses laborals i econòmiques, i sobretot, modificacions en les rutines diàries i dinàmiques familiars.
Al llarg d’aquest confinament, les famílies s’han anat adaptant a les mesures establertes, però no ha estat un procés fàcil, i encara que es comencin a visualitzar noves mesures de desconfinament, seguim amb moltes incerteses sense resoldre.
La Núria, mare de tres fills amb TEA i família sòcia d’Aprenem, ens explica com està sent el seu dia a dia durant aquest període tan excepcional.
1) Quines principals mesures veu adaptar per la gestió familiar durant el confinament? Des dels primers dies vam establir noves rutines per tal que tots sabessin que anaven a fer a cada moment. Vam establir un horari de feina i d’estones lliures i fins i tot sessions de cinema, cada dia a la mateixa hora, abans de sopar, per tal que agafessin una dinàmica diària amb un final del dia molt marcat. També vam fer un calendari on anem ratllant els dies per saber tots quin dia de la setmana és. Fem diferència entre dies laborables i caps de setmana tot i que hem tingut la sort de poder estar els dos pares a casa tot el temps i no teletreballar. Hem incorporat noves tasques a fer com parar i desparar taula i col·laborar en l’ordre de la casa per afavorir el sentiment de responsabilitat.
2) Durant aquests dies heu sortit al carrer? Si és així, com ha anat? La primera part del confinament amb l’estat d’alarma vam restringir molt les sortides i vam prioritzar un dels nens que en tenia més necessitat. Quan l’estat d’alarma es va endurir vam estar sense treure els nens durant tres setmanes seguides. El problema és que l’acumulació de dies fa que estiguin molt més inquiets i ara que podem sortir ho fem cada dia. Les nostres sortides en general no resulten problemàtiques i donada la seva afició a la disfressa no han tingut cap problema amb les mascaretes. Algun dia sí que hem detectat molta més ansietat en sortir en bicicleta i anar per llocs nous però llavors hem canviat d’activitat i hem tornat a poder fer sortides més tranquil·les.
3) Com esteu gestionant les tasques escolars amb la conciliació familiar? Nosaltres tenim la sort de poder estar els dos. La nostra família té la dificultat de tenir tres fills amb necessitat d’atenció molt personalitzada i requereix molta paciència i organització per arribar a tot. Tenim una hora per llevar-nos tots, esmorzar i fer les feines que ens han enviat els mestres. Al principi va ser una mica caòtic, ja que els mestres no estaven preparats pel treball a distància però a poc a poc s’ha anat posant tot a lloc i ara la feina és molt regular. Tot i que saben que han de treballar al matí, sempre tenim molta resistència i molta conducta que anem reconduint. A poc a poc s’estan adonant que si fan la feina i es queixen menys, acaben abans. Tenim videoconferències amb les tutores en petit grup i individual amb la SIEI en un cas, amb l’educadora Especial per l’altre i cap en el tercer cas. Els meus tres fills van a dues escoles diferents i no ho estan gestionant de la mateixa manera. Aquestes videoconferències en petit grup en general funcionen bé (a partir de la segona) i les mestres ja compten que es poden desconnectar quan es comencen a neguitejar. Però també en fan amb tot el grup-classe amb alguns mestres d’especialitats i realment són un desastre que acaba amb molta ansietat i problemes de conducta així que hem decidit que primer és la tranquil·litat dels nostres fills i depèn de com estiguin ni tan sols els diem que tenen una videoconferència per no generar tant d’estrès. Les tasques que ens encomanen en una escola estan adaptades a ells i en l’altre no, així que anem fent com podem.
4) Al llarg d’aquest confinament, que valores més positivament? He descobert la capacitat de cuinar amb el meu fill. Ens ha costat molt adaptar-nos l’un a l’altre, però hem après a treballar junts. Jo a mantenir la calma i ell a tenir més habilitat i consciència amb tot el relacionat amb la cuina.
5) I el que més et preocupa a causa del confinament? Em preocupa que falta molt de temps per tornar a la rutina de l’escola amb obligacions fora de casa i horaris que potser no s’adapten a ells i sobretot no saber en quines condicions. També, en el meu cas ens enfrontem a un canvi de cicle, de centre i de companys i l’adaptació a la nova realitat temo que sigui traumàtica
6) Durant el confinament heu mantingut seguiment amb algun equip especialitzat? Hem rebut trucades del CSMIJ tant de psicologia com de psiquiatria i s’han posat al nostre servei amb un telèfon per poder fer consultes si ho necessitàvem. També hem mantingut el seguiment amb l’equip d’Aprenem com a suport a la família en dos dels casos i en el tercer també teràpia via skype. Ara començarem a fer sessions curtes amb els més petits, ja que veiem que el confinament s’allarga i els fa falta. Troben a faltar les seves terapeutes perquè formen part de la seva vida des de fa anys i comparteixen molts espais i hores amb elles. Les estimen molt
7) Com creieu que afectarà el confinament al futur del vostre fill/a? Crec que serà dura la reentrada. Les habilitats socials quedaran molt afectades amb tant de temps sense contacte amb infants de la seva edat i la qualitat de les seves interaccions no seran adequades. Temo la reacció dels seus companys i que quedin aïllats i amb malestar a l’escola on passaran la major part del dia
8) Com us sentiu o com us heu sentit? Com heu gestionat les emocions derivades del confinament? On heu trobat suport com a família per gestionar-ho? El fet d’estar tant de temps tancats a casa ha augmentat l’ansietat dels meus fills i la meva. A vegades es crea un ambient molt crispat i ens costa molt gestionar les emocions i reconduir-les, tant les seves com les meves. He trobat ajuda particular en la gestió de la meva ansietat i com a família hem rebut el suport tant dels professionals d’educació especial de l’escola, com del CSMIJ i les terapeutes d’Aprenem. Cal dir que, tot i el suport, el confinament està sent força dur i l’ansietat va empitjorant amb el pas dels dies. També es va agreujant amb el pas dels dies el sentiment de por de com afrontar els canvis que venen i la falta de control sobre la situació. Costa molt adaptar-se a tota la dinàmica del curs i trobo que aquest cop serà més difícil encara.
9) I per últim, ens agradaria que poguessis compartir amb nosaltres, alguna recomanació per altres famílies que a tu t’hagi anat bé.
El millor consell que puc donar és intentar mantenir la calma. Si teniu parella saber escoltar molt bé com està l’altre i rellevar-lo en la cura dels fills quan l’ansietat i crispació s’apodera de la situació. Donar espais de descans i ser molt comprensius amb les actituds a vegades fora de lloc que es tenen amb la parella i parlar-ne obertament.
Moltes gràcies Núria per compartir amb nosaltres i ser testimoni d’aquesta situació, esperem que la tornada a l’escola i a la quotidianitat sigui el més normalitzat possible.