ACCÉS A LES ACTIVITATS D’OCI I TEMPS LLIURE A L’ESTIU. UN DRET NO GARANTIT.
“L’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l’àmbit familiar.
Aquests espais és on s’escolta i es fa sentir la seva veu i on infants i joves desenvolupen la seva capacitat d’organització, d’assumir responsabilitats i treballar en equip i prenen sentit valors com l’amistat, la cooperació o el respecte per les persones i la natura”.
Casa Bauman. Ajuntament de Terrassa.
Les activitats de lleure generen experiències vitals pels infants i joves i són un motor de creixement (A. Pujol, 2019). En aquests espais aprenen competències transversals com ara: la capacitat d’adequació a un context canviant, autogestió i autonomia, ús interactiu d’eines i recursos diversos, interacció amb els altres i amb el món, entre d’altres (Àmbits, Educació 360).
Malauradament, tot i aquests beneficis en moltes ocasions els infants i joves amb autisme no poden accedir en les mateixes condicions que la resta.
El nostre marc legal recull de forma clara i explícita valors i conceptes com la igualtat d’oportunitats, la promoció de l’autonomia personal i funcional o l’accés universal als drets de ciutadania. Això significa que les persones amb autisme tenen dret a gaudir de les mateixes oportunitats i experiències que la resta de la població, de fet el lleure és un dret universal i es recull a la Convenció dels Drets de la infància de l’ONU del 20 de novembre de 1989 en el seu article 31.
En aquest sentit, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC, Llei 12/2009) en el seu article 41 fa referència al Foment de l’equitat en l’educació en el lleure on recull que les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.
Així i tot, a la pràctica quotidiana l’accés al lleure és molt limitat. Les persones amb autisme, a causa de les seves especificitats tenen sovint molt reduïda la seva participació perquè aquestes activitats no compten amb els recursos necessaris per fer-la possible, situació que s’agreuja durant el període de vacances d’estiu.
Una de les activitats d’estiu més valorades per les famílies són els casals d’estiu, ja que per una banda promouen el benestar i la qualitat de vida del seu fill/a i, per l’altra, faciliten la conciliació laboral i familiar.
Tot i aquests avantatges existeixen enormes barreres que impedeixen que els seus fills/es hi puguin accedir a diferència que la resta d’infants i joves, com són:
- Tot i que els casals són sufragats amb fons públics per adur a termeles seves activitats, aquests no estan obligats a reservar places per a infants o joves amb necessitats educatives especials i en moltes ocasions ni tan sols les seves activitats tenen en compte la diversitat dels/les participants.
- En altres ocasions, tot i tenir places per atendre a infants i joves amb necessitats educatives especials no compten amb els recursos necessaris per poder garantir una atenció de qualitat durant tota la realització de les activitats. Malgrat aquesta situació moltes famílies es veuen obligades a apuntar als seus fills/es tot i no comptar amb cap suport per la necessitat imperant de conciliar la vida laboral i familiar. D’altres no els acabin portant perquè entenen que els seus fills/es no estaran ben atesos/es.
- Alguns ajuntaments subvencionen una part del cost d’un/a monitor/a perquè el seu fill/a pugui participar en el casal, però la resta de la despesa l’ha d’assumir la família, despesa que la família molts cops no pot assumir a causa de la manca de recursos econòmics d’aquesta. Situació que genera un greuge comparatiu en relació amb la resta de les famílies.
- En altres casos, s’ha ofert un suport perquè l’infant o jove pugui participar en el casal, però a mesura que passen les setmanes aquest suport es va reduint, fet que provoca que les famílies portin al seu/va fill/a més tard o el vagin a recollir abans, perquè el monitor/a assignat ha d’atendre altres infants i no poden donar resposta a les seves necessitats específiques.
- Tot i la bona voluntat alguns/es monitors/es manifesten a les famílies la falta de formació que tenena l’horade tractar als infants i joves amb autisme.
Aquesta realitat ens indica que encara estem molt lluny de garantir el dret al lleure educatiu en un entorn ordinari dels infants i joves amb autisme, situació que any rere any genera angoixa i malestar a moltes famílies, ja que el període d’estiu es converteix en tot un Via Crucis on veuen que els drets dels seus/es fills/es de nou queden vulnerats i la majoria d’administracions públiques no assumeixen cap responsabilitat al respecte quedant en una situació de desemparament.
És necessària la implicació i el compromís de totes les administracions públiques per evitar generar situacions de discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat per aconseguir un lleure inclusiu.Algunes bones pràctiques inclusives que volem destacar i que tenen en compte la diversitat dels seus ciutadans/es a l’hora d’accedir a aquestes activitats i que poden servir de referència a altres territoris són, per exemple, la de l’Ajuntament de Barcelona que a través del programa T’estiumolt facilita l’accés a tots els infants i adolescents de la ciutat amb suport econòmic i de recursos humans a aquelles famílies i infants per accedir a les activitats d’estiu de lleure i l’Ajuntament de Cornellà que ofereix accions formatives a tots/es els/ les monitors/es de les entitats que realitzen casals d’estiu al municipi.
“No parlem doncs de caritat sinó de drets humans”
José Ramon Alonso, 2021