Avui conversem amb l’equip terapèutic del CRAB

Avui conversem amb l’equip terapèutic del CRAB

Avui conversem amb l’equip terapèutic del CRAB

Comentaris tancats a Avui conversem amb l’equip terapèutic del CRAB

CRAB: CENTRE DE RECURSOS PER L'AUTISME BARCELONA

El confinament ha posat a prova la capacitat de tots/es (pares i mares, infants, avis/es, professionals, mestres…) per ajustar-nos, de cop i volta i en un temps rècord, a una “nova realitat”. Tot allò que constituïa la nostra rutina diària i allò que estàvem acostumats a fer de cop no servia i requeria un canvi i reajustament ràpid i adequat a la situació.

L’equip de professionals del Centre de Recursos per l’Autisme de Barcelona (CRAB), vinculat a l’Associació Aprenem, va passar de realitzar les intervencions en l’entorn de la persona com anar al domicili, a les escoles i a les reunions de coordinació amb diferents agents a replantejar-se tota la seva tasca i adaptar-se a les noves tecnologies per continuar oferint els suports als infants i joves amb TEA de forma telemàtica.

Gràcies a la relació tan estreta que existeix des de sempre entre les famílies i els professionals del CRAB s’ha trobat la millor manera d’ajustar el suport de cada professional a les necessitats de cada família per tal de poder mantenir-nos al seu costat malgrat la distància.

L’equip de professionals ha fet una gran feina de reciclatge, creativitat i formació específica en intervencions telemàtiques per tal d’oferir un servei de qualitat.

En aquesta entrevista hem volgut conèixer de prop com han viscut aquesta situació l’Imma Páez, la Gemma Escolà, la Mercè Arjalaguer i la Laura Figuera, 4 psicòlogues de l’equip d’intervenció del CRAB, que ens expliquen la seva experiència duent a terme intervencions telemàtiques.

Gemma Escola terapeuta a Aprenem

Gemma Escolà

Imma Pérez terapeuta a Aprenem

Imma Páez

Laura Figuera terapeuta a Aprenem

Laura Figuera

Mercé Arjalaguer terapeuta a Aprenem

Mercé Arjalaguer

Pantalla intervenció Gemma

Us ha costat adaptar-vos a fer teletreball?

Sí, una mica. Són moltes hores davant de l’ordinador i no estic acostumada. Com a coordinadora tens algunes hores de feina “d’oficina” però també fas moltes hores d’intervenció i et desplaces molt. Estar tantes hores asseguda fent només feina telemàtica ha requerit un temps d’adaptació i organització.

 

Heu pogut mantenir les intervencions terapèutiques amb les famílies i els infants o joves amb TEA de manera telemàtica?

No; jo porto casos d’infants petits o mitjans amb TEA nivell II-III i la intervenció telemàtica és poc viable: no aguanten l’atenció davant de l’ordinador i, per mi el més important, falta el contacte i la interacció amb ells. Faig assessorament als pares per ajudar-los a establir hàbits i rutines en aquesta nova situació.

 

Heu hagut de pensar o inventar alguna estratègia nova per poder atendre millor a les famílies a través d’un sistema telemàtic?

Estratègia en si no, però sí que he hagut d’ajudar-los a marcar-se unes rutines i uns horaris, i els materials que normalment els preparem entre l’equip els han hagut de fer ells. Tampoc n’estan habituats i amb això han necessitat més ajuda i orientació.

Pantalla intervenció Gemma

Heu fet formació específica per millorar la vostra atenció telemàtica i poder donar una millor resposta a les famílies?

Si, hem anat seguint formacions en línia específiques d’atenció telemàtica però només per casos d’atenció precoç (els més petits); tot i així m’ha aportat idees i estratègies per aplicar amb les famílies.

 

Com s’organitzen les sessions telemàtiques?. Quins objectius s’hi prioritzen?

Ens hem marcat un dia i horari fix a la setmana per fer la videotrucada. Parlem de com ha anat la setmana, quins problemes han tingut, valorem com s’han solucionat i si es podria buscar alguna alternativa que anés millor (per ex, establir horaris per fer els deures, estones de sortir a passejar, estones de joc…). L’objectiu prioritari és que la família segueixi una rutina amb uns horaris clars de quan fer cada activitat. Això ajuda als infants a tenir més clar el seu dia a dia i als pares a poder-se organitzar en cas d’haver de fer teletreball o haver d’atendre a tots els fills en cas que en tinguin més d’un.

 

Com han respost els joves o infants amb TEA davant les sessions telemàtiques?

En els meus casos fins a finals de maig no vaig començar a fer sessions telemàtiques amb dos dels nens que coordino. Va ser una demanda dels pares perquè veien que els nens estaven ja cansats de veure sempre les mateixes cares i no poder parlar ni socialitzar-se amb ningú que no fos els pares o germans. Han rebut les sessions molt contents, poden explicar-nos el que han fet o el que faran després (cuinar, sortit amb bici, mirar una pel·lícula…); també parlem de com se senten emocionalment, si estan enfadats, avorrits, contents, i fem jocs a través de la pantalla (endevinalles, mímica…).

Pantalla intervenció Gemma

En què creieu que esteu ajudant més a les famílies en aquesta situació? Quines són les necessitats més habituals?

Crec que el fet de tenir el recolzament del professional que coneixes de fa temps ajuda a poder portar millor aquesta situació, tenen algú proper amb qui parlar dels problemes que implica estar tots tancats a casa, de com afecta als seus fills i filles i de com els afecta a ells també. És un espai per “desfogar-se” i alhora buscar ajuda.

Les necessitats més habituals que m’he trobat han sigut conflictes entre germans, com ajudar-los a que es barallin menys i juguin més junts, i com poder treballar amb els seus fills i filles perquè la intervenció no quedi paralitzada del tot.

 

Pel que fa a la vostra relació amb les famílies què us ha aportat aquest contacte telemàtic en aquesta situació tan excepcional?

Poder veure la realitat del seu dia a dia, el que implica les 24h amb un fill/a amb TEA. Nosaltres fem intervenció a domicili i estem algunes hores a casa però mai ens podem fer una idea del que són realment tantes hores amb un fill/a amb TEA i les necessitats que implica.

 

Quines dificultats i avantatges té la intervenció telemàtica vers la presencial?

Dificultats: es perd la interacció i el contacte amb el nen/a, es perd l’estimulació; fer-ho amb l’ordinador no és ni de bon tros el mateix (partint de la distància i afegint que de vegades hi ha problemes de connexió i això dificulta l’entesa del que es parla).

Avantatges: flexibilitat horària, ens podem connectar en hores que potser abans no era possible per organització d’horaris de tots els usuaris de l’entitat. Per comoditat meva, evites el desplaçament i l’haver d’anar amunt i avall. Això ajuda a rendibilitzar més l’horari laboral (no perds el temps amb desplaçaments).

 

Creieu que aquesta situació de confinament i contacte telemàtic durant aquests mesos produirà canvis en el plantejament de les intervencions quan es puguin reprendre de forma presencial?

En un dels casos que jo coordino puc assegurar que si; els pares s’han implicat moltíssim i han seguit el treball que estàvem fent nosaltres cada dia. El nen ha avançat molt i fins i tot aprenentatges que consideràvem que ens portaríem força temps que els aprengués els té bastant integrats; haurem de fer un canvi de programació i avançar en aprenentatges.

Pel que fa a la resta, crec que les sessions seguiran la mateixa línia que estàvem fent abans del confinament però sí que potser ens ha ajudat a veure millor la realitat de les famílies i entendre situacions que potser abans ens costava més comprendre.

Intervenció Imma

Us ha costat adaptar-vos a fer teletreball?

Inicialment sí, donat que estem acostumades a tenir un tracte molt directe tant amb els infants i joves com amb les famílies. Tot i això, progressivament hem pogut veure com a través de les videotrucades es pot donar un altre tipus de servei que també és molt beneficiós tant per ajudar a superar les dificultats durant el confinament com per què els infants segueixin adquirint habilitats.

 

Heu pogut mantenir les intervencions terapèutiques amb les famílies i els infants o joves amb TEA de manera telemàtica?

Ens hem pogut adaptar a la situació que estava vivint cada família i a les capacitats de cada cas. En alguns casos la intervenció s’ha centrat més en la coordinació amb les famílies i en d’altres hem pogut seguir fent psicoteràpia amb els infants i joves.

 

Heu hagut de pensar o inventar alguna estratègia nova per poder atendre millor a les famílies a través d’un sistema telemàtic?

Amb les famílies ha sigut molt fàcil ja que hi ha múltiples opcions per fer videotrucades i mantenir el contacte. En canvi per l’atenció directa amb els infants i joves si que hem hagut de buscar nous recursos i estratègies per poder seguir donant la intervenció de forma telemàtica i que aquesta fos motivant i beneficiosa.

Intervenció Imma

Heu fet formació específica per millorar la vostra atenció telemàtica i poder donar una millor resposta a les famílies?

Com tot va ser tant inesperat ens vam haver d’adaptar ràpid a aquesta nova forma de teletreball. Durant el confinament si que hem pogut consultar recursos.

 

Com s’organitzen les sessions telemàtiques?. Quins objectius s’hi prioritzen?

Un dels majors objectius és l’estabilitat emocional de la persona amb TEA i el seu entorn. Per això s’intenta ajudar a trobar quines coses no acaben d’anar del tot bé i trobar alternatives que promoguin un canvi positiu. Després ens ajustem a les necessitats de cada cas, podent seguir treballant amb alguns els mateixos objectius que teníem establerts durant el curs però a través d’un nou mitjà i amb d’altres creant-ne de nous ajustats a les necessitats d’aquest moment excepcional.

 

Com han respost els joves o infants amb TEA davant les sessions telemàtiques?

La resposta ha sigut molt bona especialment en aquells casos en que ja existia un vincle fort generat per anys d’intervenció. Ens tenen com a referents, i poder seguir disposant d’un espai per compartir i rebre el nostre suport en una situació com la viscuda, creiem que ho han viscut de forma molt positiva.

Intervenció Imma

En què creieu que esteu ajudant més a les famílies en aquesta situació? Quines són les necessitats més habituals?

Especialment en els mesos en que hi havia més restriccions, les famílies van haver d’organitzar una nova vida tancats a casa i molts teletreballant. Va ser molt important el suport emocional, i fer-los veure que qualsevol intervenció que fessin estava bé si aquesta era positiva pel funcionament de la família i de la persona amb TEA. Ha sigut un bon moment perquè molts fessin nous aprenentatges relacionats amb l’autonomia de la llar, sent una activitat fàcil i funcional per fer partícip al infant o jove amb TEA.

 

Pel que fa a la vostra relació amb les famílies què us ha aportat aquest contacte telemàtic en aquesta situació tan excepcional?

Ha sigut molt bonic veure el que valoren la nostra feina i també l’estimació que ens tenen. Amb totes hem pogut seguir en contacte d’una forma o altra i s’han mostrat molt agraïdes per rebre aquest nou servei.

 

Quines dificultats i avantatges té la intervenció telemàtica vers la presencial?

La major dificultat en la que ens trobem és especialment en la intervenció directa amb els infants i joves, que passa a ser més freda, estàtica i limitada, a més de no poder anar als centres escolars que permeten reforçar tota la part més social. Per altra banda, amb les famílies ha sigut més fàcil poder mantenir amb més freqüència el contacte ja que abans era més difícil trobar el moment per reunir-les amb tot l’equip terapèutic.

 

Creieu que aquesta situació de confinament i contacte telemàtic durant aquests mesos produirà canvis en el plantejament de les intervencions quan es puguin reprendre de forma presencial?

Potser de cara a les reunions i el contacte amb les famílies sí però pel que fa la intervenció directa és molt important el context i la proximitat, i d’aquesta forma es veu molt limitat.

Intervenció Laura

Us ha costat adaptar-vos a fer teletreball?

Encara ens estem adaptant. Hem hagut d’inventar d’estratègies noves i ser molt creatives per atendre les necessitats dels usuaris i les seves famílies sense estar físicament.

Des de l’equip d’intervenció ja estàvem fent un canvi en la manera de treballar (planificació centrada en la família) i la situació ha fet que el canvi sigui més ràpid.

 

Heu pogut mantenir les intervencions terapèutiques amb les famílies i els infants o joves amb TEA de manera telemàtica?

Amb algunes famílies s’ha pogut fer una intervenció directa amb l’infant telemàticament i amb altres les sessions han estat sessions amb les famílies. Les sessions eren molt diferents però si s’han pogut mantenir les intervencions adaptant-nos a la nova situació.

Amb altres famílies únicament hem fet un seguiment telemàtic.

 

Heu hagut de pensar o inventar alguna estratègia nova per poder atendre millor a les famílies a través d’un sistema telemàtic?

Sí. Com no podia estar físicament i mostrar per exemple com donar les ajudes o com interaccionar davant una activitat o rutina, el que se’m va acudir, perquè vaig veure que les famílies necessitaven aquest model, és fer vídeos amb la meva filla fent activitats i rutines.

Moltes famílies també m’enviaven vídeos de les rutines i activitats que feien amb els seus fills i aquí podia donar feedback. Els vídeos ens han ajudat moltíssim a ambdues parts.

Heu fet formació específica per millorar la vostra atenció telemàtica i poder donar una millor resposta a les famílies?

Ens anem formant sempre en general i com ja he mencionat abans l’equip estava en procés de canvi cap a la planificació centrada en la família.

En el confinament hem pogut endreçar les idees, organitzar i crear materials, cosa que abans era més complicat perquè estàvem part del dia fent sessions.

Respecte a l’atenció telemàtica hem seguit un curs de Plena Inclusión que tractava de les intervencions telemàtiques, que ens ha anat molt bé per adaptar-nos a la nova situació i en general crec que ens ha fet créixer com a professionals.

 

Com s’organitzen les sessions telemàtiques? Quins objectius s’hi prioritzen?

En el meu cas he realitzat dos tipus de sessions diferents:

Sessions únicament amb les famílies (infants més petits i que a nivell atencional no poden fer sessions telemàtiques). En un primer moment es parla de com estan tots. Prèviament es fa una entrevista centrada en rutines i d’aquí es plantegen uns objectius funcionals i unes estratègies per tal de portar a terme aquests objectius. La intervenció es centra en les rutines diàries de la família i es treballen amb l’usuari molts aspectes a partir d’aquestes. A les sessions es fa el seguiment d’aquests objectius i estratègies conjuntament. Si durant la setmana ha aparegut algun tema important a tractar, s’afegeix als objectius. Es començaran amb els objectius que conjuntament es considerin prioritaris, que afectin més al funcionament familiar o que siguin més fàcils d’aconseguir.

Sessions amb l’usuari (usuaris més grans). Aquestes sessions són més semblants a una teràpia psicològica individual, on donem suport emocional i ajudem a l’usuari donant estratègies per fer front a aquesta situació tan difícil.

 

Com han respost els joves o infants amb TEA davant les sessions telemàtiques?

Amb alguns usuaris ha funcionat molt bé, però han de ser sessions de curta durada, sobretot perquè costa captar i mantenir la seva atenció. Has de tenir material i jocs preparats el suficientment atractius i que puguis mostrar per les plataformes telemàtiques.

Normalment han d’estar les famílies presents per donar ajudes des de prop.

Els usuaris més grans volen realitzar les sessions sense la família davant moltes vegades, ja que per aquests les sessions poden ser un suport emocional important en aquestes condicions.

Intervenció Laura

En què creieu que esteu ajudant més a les famílies en aquesta situació? Quines són les necessitats més habituals?

Les famílies moltes vegades tenen el pensament que els seus fills i filles estan perdent temps per aprendre, per desenvolupar-se, ja que tenen el pensament que amb les coses que fan ells, com no són professionals no estan aprenent res. La nostra tasca com a professionals és també fer veure a les famílies que quan el nen per exemple està ajudant a la seva mare a posar la roba a la rentadora, està aprenent i treballant moltíssims aspectes i també mostrar que en aquestes rutines tenen moltes oportunitats d’aprenentatge.

Per altra banda estan molt angoixades amb els deures i en l’organització, per exemple com atendre al seu fill i estar teletreballant a la vegada. Nosaltres els ajudem a organitzar-se com a família i a instaurar activitats que el seu fill/a pugui realitzar sol.

 

Pel que fa a la vostra relació amb les famílies què us ha aportat aquest contacte telemàtic en aquesta situació tan excepcional?

La nostra relació amb les famílies des de sempre ha estat molt estreta, ja que moltes de les intervencions es realitzaven en els domicilis i això en certa manera fa que el vincle sigui més íntim.

Encara que aquesta situació crec que ha fet que el vincle amb les famílies sigui encara més fort i estret.

La nostra feina no només consisteix en donar pautes i estratègies, sinó també donem suport emocional. Encara que el nostre focus està més centrat en l’infant, intentem que la família estigui bé per a que la intervenció sigui exitosa.

Aquesta situació de confinament ha afavorit que moltes famílies hagin participat més en les intervencions i hagin fet més “equip” amb les professionals per resoldre diverses situacions i, per a les professionals, ens ha servit per adonar-nos que treballant d’aquesta manera les intervencions tenen molt més impacte en el dia a dia del infant o jove i la seva família. Sovint escoltàvem comentaris com “amb nosaltres no ho vol fer”, “tu aconsegueixes que faci tantes coses”. Ens hem adonat que de que serveix que amb la professional faci alguna cosa si després no ho fa amb els seus pares o a l’escola que és amb qui està més hores al dia?.

 

Quines dificultats i avantatges té la intervenció telemàtica vers la presencial?

Les dificultats són que no tens aquest contacte directe amb el nen/a o noi/a, i amb molts nens no hi ha aquesta possibilitat de fer un treball directe de manera telemàtica perquè a nivell atencional no aguanten molt de temps davant d’una pantalla. Al no estar amb ell/a, moltes vegades no pots donar les ajudes que necessiten.

Respecte al vincle, és complicat crear aquest vincle amb els nens i nenes a través d’una pantalla. Si és un usuari que no coneixes gaire, el tracte sempre serà més fred.

Els avantatges són que és molt bona oportunitat de fer aquest canvi cap a la planificació centrada a la família. Fas a la família molt més partícip en la intervenció. La família conjuntament amb la professional formen equip a la intervenció i et centres en els aspectes que són més importants per aquesta. Com els objectius de la intervenció són compartits i s’han elaborat conjuntament, es tracten temes que realment són importants i prioritaris per la família i aquesta se sent apoderada.

Un altre dels avantatges és que famílies que viuen fora de l’àrea d’intervenció poden tenir accés a aquesta. També la professional por donar més serveis en el dia perquè no perd tant de temps desplaçant-se.

 

Creieu que aquesta situació de confinament i contacte telemàtic durant aquests mesos produirà canvis en el plantejament de les intervencions quan es puguin reprendre de forma presencial?

Estic convençuda que la intervenció i les sessions en general seran molt diferents, no només per les mesures de seguretat que haurem de prendre, sinó un canvi més aviat en la filosofia.

El professional ja no serà l’únic que porta el pes i  les decisions en la intervenció, sinó més aviat una part de l’equip, que conjuntament amb la família elaboraran els objectius i les estratègies de la intervenció amb els seus fills i filles.

Intervenció Mercé

Us ha costat adaptar-vos a fer teletreball?

En el primer moment que se’ns va plantejar fer tele-intervenció reconec que em va costar força imaginar-me com seria: quins aspectes es podria treballar si no estàvem allà?, com reaccionarien els petits/es?, com seria l’acompanyament a les famílies?… i, creia que seria complicat o que no seria adequat per totes les famílies i infants. Però, en el moment de començar, ja des de la primera sessió, va ser més senzill i natural del que creia. Tothom, tant famílies, infants com terapeutes ens hem adaptat i reajustat a la nova situació força bé.

 

Heu pogut mantenir les intervencions terapèutiques amb les famílies i els infants o joves amb TEA de manera telemàtica?

En general, si, tot i que, ens hem adaptat molt a les necessitats de les famílies. No totes les tele-intervencions han estat iguals.

La situació ha estat complicada per a totes les famílies. Amb algunes no s’ha pogut realitzar aquest acompanyament més telemàtic per dificultats de l’infant (per exemple, infants que no volien posar-se davant la càmera, famílies on la conciliació familiar i el tele-treball o treball no ha estat fàcil…).

 

Heu hagut de pensar o inventar alguna estratègia nova per poder atendre millor a les famílies a través d’un sistema telemàtic?

Si, hem hagut d’inventar noves estratègies, sobretot en el cas de les sessions telemàtiques directes amb els infants. Des de gravar vídeos de nosaltres mateixes fent moviments perquè l’infant, després a casa els imiti; a agafar un elefant de peluix que tinc per cantar una cançó sobre un elefant (i així estimular l’atenció conjunta i la mirada), buscar recursos online, més dinàmics i motivadors, per fer l’aprenentatge més divertit a utilitzar plataformes per fer les sessions on es pogués compartir una pissarra digital per motivar la participació del noi/a.

Heu fet formació específica per millorar la vostra atenció telemàtica i poder donar una millor resposta a les famílies?

Si. Durant tot el confinament hem fet forces formacions (relacionades amb la tele-intervenció i d’altres temes també). En el cas dels petits/es i d’un enfocament més centrat en les rutines, ens han anat molt bé les formacions que realitzava Plena Inclusión amb professionals reconeguts, com la Marga Cañadas.

 

Com s’organitzen les sessions telemàtiques?. Quins objectius s’hi prioritzen?

Segons la família i l’infant era molt diferent. La situació ha estat molt complexa i difícil i ens hem adaptat molt a les seves necessitats del dia. Amb determinades famílies per exemple, ens centraven més en rutines, en com anava el dia a dia, pautes sobre com estimular els aprenentatges en aquest dia a dia nou o pautes per resoldre les dificultats que s’anaven trobant. Amb altres usuaris, nosaltres preparàvem materials més d’aprenentatge, i, els pares realitzaven aquestes activitats amb el seu fill/a i, o bé ens enviaven vídeos o nosaltres estàvem presents en aquell moment a l’altra banda de la càmera. Si el noi/a eren més gran, doncs fèiem la sessió directament amb ell. Però, el que no ha faltat en cap intervenció és l’acompanyament a la família.

Un altre aspecte que tampoc ha faltat en aquests mesos ha estat la coordinació amb l’escola (tutors, professionals de SIEI..). Amb l’escola ens hem seguit coordinant per organitzar quins materials s’enviaven, com adaptar-los a, no només a les necessitats de l’infant, sinó al moment excepcional que estem vivint. Nosaltres, a l’estar molt acostumats a treballar amb els infants a casa seva, també orientàvem a l’escola sobre quins materials podien ser els adequats o el volum de feina.

 

Com han respost els joves o infants amb TEA davant les sessions telemàtiques?

Molt millor del que esperàvem. Tots els infants estaven molt contents quan ens veien a l’altra banda de la pantalla. Les sessions havien de ser més curtes, però tots es mostraven molt atents i, inclús petits/es que mai feien petons, agafaven la ‘tauleta’ i feien petons o carícies a la nostra imatge; o nens/es que no verbalitzaven gaire els nostres noms, els deien. Aquests moments, com a terapeuta, t’emocionen.

Intervenció Mercé

En què creieu que esteu ajudant més a les famílies en aquesta situació? Quines són les necessitats més habituals?

Crec que el que més han valorat les famílies és l’acompanyament en si. El saber que, encara que no puguis estar allà físicament i que la situació és complexa, el terapeuta està disponible i que no estan sols. Moltes vegades, la simple trucada de “com esteu?” i estar una bona estona disponible per la família ja ajudava.

L’aprenentatge també era un tema que preocupava molt, ja no tant que avancessin en aprenentatges, sinó que no hi hagués retrocés. Preguntes com: Com puc treballar amb el meu petit/a amb autisme?; Com li puc ensenyar determinat concepte?; Com ho compagino amb la meva feina?… sortien molt i eren de gran angoixa per les famílies. Des de la meva perspectiva, amb els petits/es, parlàvem de què no tot l’aprenentatge s’ha de donar “a la taula” en si i que, en tot el que feien per casa podia haver aquests aprenentatges. Així que, els ajudava a veure la potencialitat de les activitats que ja feien per casa.

I, a part d’això, totes les pautes que hem anat donant: intentar anar reordenant les noves rutines, les noves situacions complicades que es donaven…

 

Pel que fa a la vostra relació amb les famílies què us ha aportat aquest contacte telemàtic en aquesta situació tan excepcional?

Jo crec que la relació en si amb la família ha estat igual de càlida que sempre, però arran d’aquesta situació, tota la intervenció s’ha centrat més en ells: en com estan, què necessiten, que han provat nou en el seu dia a dia, què ha funcionat i què no…. que no tant en l’infant en si. Això ha permès que les famílies, tot i la situació difícil i complexa que estan vivint, es sentissin més acompanyades i apoderades (ja que al final, eren ells qui duien a terme l’estratègia i, per tant, els resultats positius i l’avanç del seu fill/a eren gràcies a ells!!!).

 

Quines dificultats i avantatges té la intervenció telemàtica vers la presencial?

Com a avantatges de la intervenció telemàtica, penso que, com que les converses van més enfocades a com està la família en si, les hem pogut apoderar més i això ha estat molt maco de veure. Gràcies al confinament i a la tele-intervenció, s’han creat dinàmiques i rutines a casa beneficioses tant per l’infant com per la família. També, la tele-intervenció et permet, com a professional, tenir una flexibilitat horària que també ajuda a la família i a la seva conciliació familiar.

Com a dificultats d’aquesta modalitat d’intervenció, és que de vegades hi ha situacions que, com a professional necessites veure directament o provar tu per poder donar una estratègia o solució a la família. Hi ha situacions que, des de casa, són complicades de solucionar. A més, també els trobes molt a faltar!!!.

També que, la conversació era menys fluida, les famílies tenien més interrupcions i de vegades, tant terapeuta com pares perdíem el fil de la conversa. Un altre desavantatge és que no s’ha pogut fer tele-intervenció en tots els casos, per exemple, en casos d’infants que no es volien posar davant la càmera o famílies que per logística del seu propi tele-treball no podien..) per tant hi ha hagut infants i adolescents amb autisme i famílies que no han pogut rebre el suport que necessitaven.

 

Creieu que aquesta situació de confinament i contacte telemàtic durant aquests mesos produirà canvis en el plantejament de les intervencions quan es puguin reprendre de forma presencial?

Professionalment, espero que sí. Com he comentat, cada família ha estat diferent, però gràcies al confinament i a la tele-intervenció, les famílies s’han sentit més apoderades i s’han generat rutines i dinàmiques molt maques i beneficioses, i espero que aquests canvis es puguin mantenir!

Notícies relacionades

Back to Top

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies