L’ALUMNAT AMB AUTISME, l’ESCOLA I LA COVID-19
L’alumnat amb autisme no accedeix als aprenentatges de la mateixa manera que la resta d’alumnes; poden mostrar desinterès per l’entorn, manca d’atenció i baixa capacitat de concentració, tenir dificultats en la imitació, retard o absència de llenguatge verbal i manca d’iniciativa per establir relacions socials, aspectes que condicionen de forma important els aprenentatges tant acadèmics com socials.
Cal tenir en compte que, a causa de les seves peculiaritats cognitives, a vegades no aprenen de forma incidental ni desenvolupen aprenentatges basats en les pròpies experiències com ho fan els altres. Pot ser necessari proporcionar-los-hi un ensenyament explícit d’habilitats que la resta dels alumnes aprenen per imitació, sense que ningú els hi ensenyi.
A la majoria de les persones amb autisme els hi agrada l’estructura, l’ordre i la rutina, característiques inherents en el funcionament habitual dels centres escolars. Aquesta organització els hi dóna seguretat, els ajuda a saber que han de fer, on han d’anar i què s’espera que facin a cada moment. Hi ha d’altres característiques dels centres que no els faciliten la seva inclusió i participació educativa. Aproximadament el 90% de les persones amb autisme presenta algun tipus de disfunció sensorial (Leekam et al., 2006) en la manera de percebre els estímuls de l’entorn. Per aquest motiu poden presentar hipo o hiperresponsivitat sensorial a estímuls com els sorolls forts del timbre del pati o del canvi de classe, els sorolls en espais tancats, les aglomeracions a les entrades i sortides de l’escola, el menjador, entre d’altres.
Per a poder oferir una resposta educativa adaptada a les necessitats de l’alumnat amb autisme s’ha de contemplar proporcionar els mitjans personals i materials especialitzats necessaris en els diferents entorns en els quals participen. Algunes d’aquestes necessitats, per la seva gravetat o persistència, suposen un repte difícil per al professorat, la comunitat educativa o la societat, que poden requerir suport per a l’adaptació de contextos, l’elaboració d’adaptacions curriculars individualitzades molt significatives o bé per a la utilització de materials didàctics o mitjans tècnics molt específics.
Per tant, sense aquests ajustos raonables, la inclusió escolar pot ser molt perjudicial per a un alumne amb autisme (ESCAP, 2020).
Ja fa quasi un any que la COVID-19 va aparèixer a les nostres vides, en el nostre dia a dia, entre els nostres familiars i amistats i també en les nostres escoles.
A causa de la COVID-19 aquest és un curs atípic per a tots els/les alumnes però sobretot per l’alumnat amb autisme. Els centres escolars han hagut de fer molts canvis com protocols de sortida i d’entrada, de prevenció i higiene, canvis en el professorat, canvis de grups classe, anul·lació de sortides i extraescolars… Tots aquests canvis han impactat directament en els/les alumnes del centre, que s’han hagut d’ajustar a la “nova realitat”, i com era de preveure encara més en els/les alumnes amb autisme que tant necessiten mantenir una estructura i tenir pocs canvis.
Alguns d’aquests canvis, però, han suposat que a les entrades de l’escola hi hagi menys aglomeracions, entrades i sortides estiguin més organitzades; algunes escoles han establert més torns de menjador de manera que el nombre d’alumnes en un espai tancat és inferior i per tant no hi ha tant soroll; l’escola s’ha omplert de cartells que recorden a tothom què s’ha de fer, per on s’han de desplaçar els/les alumnes per arribar a les aules, per on hem d’anar per iniciar o acabar una activitat… De cop, queden enrere, com oblidades, les habituals aglomeracions de famílies i infants a les portes de l’escola, les empentes, el xivarri i, sobretot, el desconcert i la dificultat que tot això suposava per una persona amb autisme. A dins els centres escolars l’alumnat amb autisme troba que aquest curs encara estat tot més endreçat, tot té una ESTRUCTURA CLARA, una MARCA DE TEMPS concret, tots els CANVIS S’ANTICIPEN, tot està marcat amb INDICADORS VISUALS senzills perquè tothom ho pugui entendre, uns SENYALS facilitadors per a tots i totes (professorat, alumnes, famílies, personal del centre…) per tal que siguem autònoms en l’adaptació a la nova realitat de la COVID-19.
Ens preguntem si aquests canvis com ADAPTACIONS EN L’ENTORN, SUPORTS VISUALS, ORGANITZACIÓ ESTRUCTURADA i PREVISIÓ ANTICIPADA DE CANVIS, que s’han incorporat a la majoria de centres com a resposta a les necessitats derivades de la COVID-19, es podrien mantenir i utilitzar en el futur com a resposta a les necessitats de l’alumnat amb autisme o altres necessitats educatives.
Moltes de les metodologies que són útils per al suport de les persones amb autisme també ajuden a alumnes amb altres necessitats de suport i a la resta de persones del seu entorn i de la societat. Totes les persones les utilitzem en la nostra vida diària quan per exemple seguim els senyals de trànsit o les marques dels carrils a terra quan conduïm, quan seguim unes instruccions per muntar un moble (suport visual) o fem una recepta de cuina (ordre).
Esperem que la COVID-19 marxi aviat i puguem tornar a la “normalitat” de les nostres vides i a la normalitat de les escoles amb les seves sortides, excursions, festes i extraescolars. Abans, però, podríem reflexionar sobre si hi ha rutines que podríem fer diferents i valorar aspectes positius dels canvis establerts per a la COVID-19 que poden beneficiar, entre d’altres, als/les alumnes amb autisme.